Les Enramades de St.Llorenç de Morunys

 S i a les tradicions populars

 
  ENRAMADES DE LA VALL DE LORD

 

La vella tradició d'engalanar el carrers amb motiu de la festivitat religiosa de Corpus, continua amb aires renovats a St.Llorenç de Morunys, i a pres forta embranzida el darrers anys, desprès d'haver quasi desaparegut.La preparació, organització i desenvolupament és sempre a càrrec dels veins de cada barri, encara que hi ha un cert intent de patrimonialitzar el que és un moviment civic per certes organitzacions. Esperem que una activitat tant espontània continui així.

La festa de les Enramades, té un origen secular, que es remunta, tradicionalment (sense cap prova documental) al s.XV. Nogensmenys, és probable que el seu origen sigui mes antic i no exempt d'elements pre-cristians. L'època en què se celebra (a partir de la diada de corpus, relativament propera al solstici d´estiu) és prou significativa. Realment es un període que suggereix tradicions lligades a la natura (la floració)o a les tasques agrícoles; no en va és el període en que la natura es troba més folrant, en plena eclosió.

La tradició que remunta les enramades al s.XV ens diu que una diada de Corpus, quan se celebrava la festa a l´interior del temple, una flama prengué en el brancatge de boix i pí que l’ ornava, provocant un incendi. Malauradament no conservem la consueta de la parròquia de St. Llorenç, que ens podria donar llum sobre aquest succés. No hi ha cap notícia d’ un incendi en aquesta època i, per altre banda, sembla poc probable que la flama d’ una atxa prengués foc a un fullatge d’ unes branques amb tota probabilitat encara verdes. Més aviat sembla una explicació simbòlica (recordem la força del foc com a mite de renovació i transformació) d’ un fet real: la sortida de la religiositat al carrer, la seva exteriorització pomposa que es donarà a partir del concili contrareformista de Trento i durant tot el Barroc.

A partir del s.XVIII, la festa conformà la seva actual estructura, que seguidament descriurem: la nit abans del dia de Corpus s’ iniciava amb l’ elaboració de enramades de boixos als carrers, que porta al darrera tot un treball col•lectiu de dies, que comença amb la recollida de flors i plantes, passant per la seva selecció, el disseny de la catifa i acabant amb la seva realització el dia de Corpus. Aquest mateix dia, cap al migdia, comença la passejada. Es tracta d’ una desfilada de participants, formant seguicis al so d’ una musica de grallers, als que sovint acompanyen els geganters de la Vila i de La Vall .

Retornant al fil històric, cal dir que a partir del s.XVIII - es consoliden les Enramades com a festa religiosa i de barri. Religiosa per tal com està lligada al Corpus, i les catifes de flors es realitzaven perquè el Santíssim Sagrament hi passés per sobre; i de barri, perquè a partir d’ aquesta diada, cada barri organitzarà la seva festa, donant al conjunt una estructura marcadament cíclica.

La generalització de les formes de vida i economia, típica de les societats industrials occidentals, a partir dels anys seixanta del passat segle, alterà part de l’ estructura de les enramades , i sobretot la seva essència.

La primera modificació important fou la pèrdua de l’ element religiós. L’ Església, en veure el caire turístic i comercial que es prenia va decidir retirar el pas del Santíssim Sagrament per damunt de les catifes. Aquest fet sancionà definitivament la pèrdua de l'element religiós, que tan sols feia unes dècades hauria estat impensable. El que, però, es el canvi mes radical, malgrat que no afectà l’ estructura de la festa, però si l’ essència , es la gradual desaparició dels sentiments de pertinença a la comunitat - barri. Aquest sentiment, típic de les antigues societats tradicionals és el que com hem vist, havia donat l’ actual estructura a les enramades i que ara es troba en un irreversible procés de dissolució. Les causes generals són les esmentades, les concretes són més diverses el creixement demogràfic dels barris, que ha aportat nova gent amb mes mobilitat i que no tenen tant arrelat el sentiment de pertinença a un barri; la substitució, en alguns barris, dels habitatges per entitats comercials i es dilueixi, conseqüentment, el sentiment de creixement urbanístic de la vila, que ha substituït el criteri cronològic de participació pel de proximitat o veïnatge.

Les Enramades, amb tot això, evidencien una capacitat de transformació realment sorprenent, que demostra que és una festa viva i vital, que ha sabut mantenir aquells elements tradicionals imprescindibles per no desvirtuar-se, i s’ ha adequat als nous temps, suficientment com per no ser una festa desfasada en vies d’ extinció.


Solutions   Humanes
 

|Inici|Noticies|Lo Tarròs|Links|Cartes|

© 2005 Jlla La Web de La Vall de Lord Tots els drets reservats
envia una foto
Enramades, Records
any 1999